Història

La Fundació Germà Tomàs Canet va néixer l’any 1989 per iniciativa de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, amb l’objectiu de fer un pas endavant en la millora a l’assistència i protecció integral d’aquelles persones amb malaltia mental i amb la capacitat d’obrar modificada per decisió judicial.

La Fundació pren el nom del Germà Tomàs Canet, exemple d’integritat per la seva bondat i lliurament als malalts.

Als seus inicis, la Fundació se centrava en oferir protecció jurídica a persones amb transtorns de salut mental. Amb el temps, els programes i serveis que oferim s’han anat diversificant i orientant cap a col·lectius vulnerables en un sentit molt més ampli. D’aquesta manera, actualment treballem en l’àmbit de la protecció internacional de persones refugiades, la inserció laboral i social de persones amb malaltia mental, la reinserció social de reclusos o l’atenció a les necessitats bàsiques i d’higiene de persones sense recursos econòmics.

Biografia del Germà Tomàs Canet

El Germà Tomàs Canet García va néixer a Llutxent (València), el 5 d’octubre de 1902 i va morir a Sant Boi de Llobregat (Barcelona), el 7 d’octubre de 1984. Va ser un religiós hospitalari de Sant Joan de Déu, almoiner.

Va néixer en el si d’una família cristiana i consegüentment va ser educat. Va rebre el sagrament del Baptisme el mateix dia del seu naixement, el 5 d’octubre de 1902, i el de la Confirmació el 19 d’octubre de 1912. Va freqüentar l’escola del poble i va demanar l’ingrés a l’Orde Hospitalari començant el postulat a Sant Boi de Llobregat el 22 d’agost de 1940. Va entrar al noviciat el 7 de desembre de 1940. Va realitzar la professió temporal el 8 de desembre de 1941 i la professió Solemne el 8 de desembre de 1944.

Va ser una figura capdavantera de l’Orde Hospitalari dels últims temps, molt estimat i respectat per la seva vida humil i sacrificada i pel seu lliurament total al ministeri de l’hospitalitat amb els malalts. Va desenvolupar la seva consagració religiosa en dues cases. Primerament, a València, actuant com a almoiner durant vint-i-vuit anys; incansable en el seu treball apostòlic, deixant una gran petjada en els domicilis i pobles pels quals passava. Després es va bolcar de ple, en l’últim tram de la seva vida, a l’hospital psiquiàtric de Sant Boi com a auxiliar d’infermeria, en la cura de les persones més necessitades. Va ser home d’una fe profunda, una saviesa bíblica i amb un cor impregnat del do de l’Hospitalitat. La simpatia de la que gaudia entre les persones ateses al centre va quedar ben palesa quan va morir, a l’hora de passar el seu fèretre per davant dels pavellons, en contemplar-se les persones malaltes mirant per les finestres per a donar-li l’últim adéu.

El 1990 l’Orde Hospitalari va crear una Fundació amb la finalitat de cuidar i protegir a les persones amb malaltia mental ateses al centre, i se li va posar el seu nom: Fundació Germà Tomàs Canet, com a record i homenatge a aquest entranyable Germà de Sant Joan de Déu per les seves qualitats i valors.

Bibl.: J. Cruset Perquè, Crònica Hospitalària, Barcelona, Edicions Hospitalària, 1971; Anònim, Necrologio de la Província de Sant Rafael d’Aragó, Barcelona, Edicions Hospitalària, 1984
José Luis Martínez Gil, OH

Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu

Més informació